Història – Qui som

75 anys d’atletisme manresà

El Club Atlètic Manresa (CAM) és fundat com entitat independent l’any 1955, i des de la seva fundació fins ara, ha estat l’únic club local d’atletisme, per tant tota la història recent de l’Atletisme Manresà està lligada al CAM.

Però lògicament, l’atletisme s’introdueix a Manresa molt abans de que es fundés el CAM. El 21 de març de 1922. A la plaça del Grup Escolar (Plaça d’Espanya actual) un grup de joves entusiastes de l’atletisme organitzen el primer aplec d’atlètica Manresa, en la qual hi participa el campió d’Espanya de marxa atlètica Albert Charlot.

És el Centre Excursionista Avant qui organitza aquesta primera reunió. Després es fan altres demostracions als camps “Dels Barrets” (avui Pirelli) i “Arenas” (al carrer Barcelona).

El 10 de setembre d’aquest any és nomenat primer vocal (president) de l’atletisme del C.E. Avant, n’ngel Planell. Doncs la primera Junta Directiva de l’Avant, es remunta al febrer de 1923 i la presideix també l’Àngel Planell.

El 15 d’agost, davant molt públic, el C.E. Avant (Secció d’Atletisme), organitza la Primera Volta a Manresa a Peu, a la que surten uns quaranta corredors sent el guanyador i campió local de fons, el futbolista del Centre d’Esports Manresa, Emilià Delgado.

Desapareix el C.E. Avant

A causa d’un telegrama escrit en català, que en Martí España i d’altres membres del Centre adrecen al general Primo de Rivera, el mes d’agost de 1924 les autoritats de l’Estat Espanyol clausuren el local social del C.E. Avant, causa per la qual el 1926 desapareix definitivament el Centre Excursionista Avant i la Secció d’Atletisme passa a dependre del Centre Excursionista de la Comarca del Bages (fundat el 1905), Secció que será  presidida dos anys més tard per en Josep Pla i March. Al camp de «Flor de Lis» (on hi ha el Centre Hospitalari) es fan més demostracions, també al camp del Pujolet i a la veïna població de Sant Vicenç de Castellet. Aconseguint Manuel Comellas, el 14 de desembre de 1925, al Pujolet, el primer rècord de Manresa homologat (segons les estadístiques), en aixecar-se al salt d’alçada a 1,56m. També fan rècords: Emili Trias, a la perxa (2,83m), Romuald Falcó, en els 800 metres (2’19’’4) i Joaquim Capó, a la javelina (35,25m). El 19 de juliol de 1928 al «Flor de Lis» se celebra el primer campionat de Manresa d’atletisme.

En els anys trenta l’atletisme s’imposa a la Ciutat,després d’inaugurar un estadi, el 1932, a la Bonavista, i d’aconseguir Emili Trias, 3,35m al salt amb perxa, que és una de les millors marques de l’Estat Espanyol. A Manresa, s’organitzen els primers campionats d’atletisme del Bages-Alt Llobregat. I el juliol de 1936, a l’estadi de Montjuïc de Barcelona, se celebren els Campionats d’Espanya absoluts, participa Emili Trias i queda subcampió al salt de perxa en aixecar-se a 3,20 metres.

Després de la Guerra Civil Espanyola, Trias torna a participar als Campionats d’Espanya, que també se celebren a l’estadi de Montjuïc i queda tercer a la perxa (3,10m). A més són presents: Ferran Lladó, Manuel Correro, Francesc Cerdan i Josep Sierra.

El 1941, per primera vegada a Manresa, se celebren els Campionats de Catalunya de cros. Els dies 30 i 31 d’agost, a l’antic Estadi de Montjuïc el cardoní del CEM, Josep Planas, al triple salt (13,66m) i Enric Villaplana, als 10 Km marxa (50’07’’8) queden campions d’Espanya. A més a més, Villaplana, el febrer d’aquest 1943 al mateix Montjuïc, supera els rècords d’Espanya de 20 i 30 Kms. marxa amb 1h39’59’’ i 2h34’51’’ respectivament. Encara avui són rècords de Manresa. El 1946, l’atleta de Súria, Josep Coll, que defensa els colors manresans, queda campió d’Espanya del F.JJ. als 5000 metres (16’09’’2).

Enric Villaplana

El 1948, Enric Villaplana al Baix Llobregat, per tercer cop consecutiu obté el títol de campió d’Espanya als 50 Kms. marxa i és seleccionat pels Jocs Olímpics de Londres amb la millor marca del món en aquesta distància (4h.30.06). A Londres, Villaplana només pot aconseguir el novè lloc degut a una sèrie de circumstàncies adverses.

El 1950, l’equip de la Secció Atlètica del CEM queda tercer a la “Lliga” i l”abril de 1951, s’estrenen les pistes de l’estadi del Congost en un encontre de “Lliga” entre els equips B de Manresa i C.N. Barcelona. El 31 d’agost de 1953, a l’estadi d’Anoeta de Sant Sebastià, Enric Sanicolàs queda campió d’Espanya absolut al triple salt (13,72m) i és tercer al salt de llargada.

Club Atlètic Manresa

Com ja hem dit, el 1955 neix el Club Atlètic Manresa i s’anomena la primera Junta Directiva del CAM que és presidida per Joan Lladó. En el decurs del qual, Joan Busquets és subcampió d’Espanya júnior al salt d’alçada i participa al Jocs Mediterranis que se celebren a Barcelona a l’estadi de Montjuïc.

El desembre de 1956, pels voltants de l’estadi del Congost se celebra, per primera vegada, una cursa de noies. El 1958 i 1959, la prova de cros Manresa-Sant Vicenç, esdevé internacional. L’1 d’octubre d’aquest 1958 s’inaugura oficialment l’estadi del Congost amb un encontre que presideix Joan A. Samaranch (llavors Delegat Nacional d’Esports). El 1962, Josep Perramon, a Santander queda tercer al campionat d’Espanya de cros en la categoria júnior i participa al cros de Les Nacions (ara esdevingut en campionat del món) a Sheffield (Anglaterra). El 1963, el primer equip del CAM, assoleix la Segona Divisió Nacional. El 1965, al Congost se celebra el primer Cros Ciutat de Manresa i es constitueix l’equip femení del CAM.

Joan Carreras, el 1967, després d’aconseguir el títol de campió de Catalunya de cros júnior, queda tercer a l’Estatal i participa al Cros de Les Nacions que se celebra a la Ciutat anglesa de Barry. El 1969, Josep Oriol Olivé, en 10.000 metres pista fa una de les millors marques del món (31.08.6) en la categoria júnior. El novembre de 1970, reapareix l’actual Butlletí Informatiu del CAM. El 1972, es reforma l’estadi del Congost, es construeixen les grades i s’amplia la pista a vuit carrers. Les reformes s’inauguren el 12 de maig de 1972, en un encontre entre les seleccions de Catalunya-Madrid, el matx es decanta a favor del catalans, tant en homes i en dones. Mercè Rosich, guanya la Jean Bouin de Barcelona en la categoria sènior femení.

El 1973, l’equip femení guanya totes les competicions de cros on participa, i queda campió de Catalunya. A Madrid (C.E.) es classifica en quart lloc. L’equip juvenil masculí queda cinquè als Campionats d’Espanya de clubs. Dolors Vives, és internacional i a Barcelona queda subcampiona d’Espanya absoluta als 100 metres. Montserrat Selga, és campiona d’Espanya júnior al salt de llargada.

El 1975, el Cros Ciutat de Manresa esdevé internacional. El 1977, Mariano Haro, per segona vegada guanya el cros de Manresa. El 1978, té lloc la millor edició del cros Ciutat de Manresa i Miquel Cànovas, és campió d’Espanya absolut amb la javelina per primera vegada, el 1980 ho torna ser-ho. El 15 de febrer de 1981, al Congost se celebren els Campionats d’Espanya de cros de clubs. El juliol de 1985, s’inauguren les pistes sintètiques del Congost amb un Míting Internacional. Uns dies després se celebren els Campionats d’Espanya per atletes juvenils i júniors. La solsonina del CAM, Círia Clotet, assoleix l’or al disc juvenil. El 1986, els cadets Oriol Tarragó, Dani Paz i Salvador Amella, omplen tot el podi dels Campionats d’Espanya. El desembre d’aquest any, s’inaugura el Centre Mèdic.