Quan el Juny de 1996 l'equip va ascendir a Primera Divisió s'havia aconseguit pujar el primer esglaó d'un projecte que es va iniciar tres anys abans. Un projecte que no ha parat de creixer. En els primers anys, lluitant en les fases de descens. Més endavant, l'equip es va mantenir sense angoixes. S'anaven pujan esglaons. En el 2001 es va anar a la fase d'ascens a Divisió d'Honor en l'octogonal on es va ocupar la darrera posició, però l'experiència va estar molt positiva per les noies, ja que un any més tard, en el 2002,  les noies es proclamaven campiones d'Espanya de Primera Divisió a Getafe, ascendint a l'anomenada Divisió d'Honor "B". Un esglaó més amunt. L'equip va tornar a Primera Divisió però ja com equip capdavanter de la categoria, lluitant sempre en la jornada final d'ascens. Cada vegada, l'equip estava més assegut en la part alta de la classificació, fins que en el 2014 es va aconseguir l'ascens a Divisió d'Honor -la máxima categoria estatal de clubs-. S'havia pujat al que semblava el esglaó més alt al que es podia arribar. Doncs no! les noies ens van demostrar que això no era així, i si en el 2015 l'equip va salvar la categoria en un darrer relleu llarg d'infart, en el 2016 les noies van imposar-se amb autoritat en la final "B" de Valladolid ocupant una fantàstica 9a posició final en la Divisió d'Honor. I això ja semblava quasi irrepetible!!. Doncs no! Altra cop, les noies ens han dit que aquell no era l'esglaó més alt al que podia arribar aquest equip. I ens ho van demostrar aquest dissabte a l'Estadi asolint el bitllet per disputar la gran Final a 8 de la Divisió d'Honor 2017. Ja no sabem dir que si aquest serà el darrer esglaó, però si que sabem que aquest projecte i aquest equip ha arribat molt amunt donant un munt de moments i satisfaccions a la familia atlètica manresana. Endavant noies!