Va arribar el gran dia. El passat dissabte 5 d’abril es va celebrar el 1r Memorial David Pérez Bruque. La previsió meteorològica amenaçava tempestes, però el temps va jugar a favor nostre i una lleu brisa va allunyar la pluja de l’estadi del Congost, on família i amics es van reunir per recordar el David. Aquell nen que ja fa uns quants anys va arribar a l’estadi del Congost i va començar a practicar atletisme a l’EMA (Escola Manresana d’Atletisme). Al llarg dels anys hi va deixar una petjada imborrable: va gaudir, però també va lluitar dia a dia pels seus somnis, amb la #mentalitatdape que sempre ens acompanyarà.
El seu pare (el Santi), juntament amb la seva família, l’Eulàlia (la seva entrenadora) i el Club Atlètic Manresa (el club del seu cor, que mai va substituir), van organitzar aquesta primera competició amb molta estima i delicadesa. Més que una competició, va esdevenir una bonica trobada de familiars, amics d’escola, amics i companys d’entrenament, rivals i amics de competició, vinguts de diferents punts de Catalunya i d’Espanya, i de totes aquelles persones que vam viure moments al seu costat.
Família i club van donar inici a la competició deixant anar un globus blanc cap al cel. Vola alt, David! Et trobem a faltar des del passat 5 de febrer de 2024, quan vas deixar-nos. La teva essència i el teu esperit sempre estaran amb nosaltres. Gràcies, David, per tanta generositat!
La tarda es va desenvolupar bàsicament entre 400 metres i les tanques, que eren les proves on el David es va especialitzar i va aconseguir els millors resultats. El plat fort, però, va arribar a les 19 h, quan va començar els 400 m llisos open, on es podia participar comprant un dorsal solidari. Més de 200 persones hi van prendre part, corrent o caminant.
Emocions i sentiments es palpaven a cada instant, amb un mural de benvinguda que recollia fotos del David amb persones que han format part de la seva vida i que definien amb una frase l’essència del David. En un altre mural, situat prop de la línia de meta, tothom qui volia hi va poder escriure unes paraules en record del David.
En definitiva, tots i totes, d’una manera o altra, vam poder gaudir d’una cita tan important, on es van veure atletes de renom que no van voler perdre’s l’oportunitat de formar part d’aquest primer memorial. La tarda es va anar desenvolupant i totes les peces del trencaclosques van anar encaixant a la perfecció: la família, els amics i amigues, l’atletisme, els voluntaris i voluntàries, l’speaker Sergi Catot, que va cuidar tots i cadascun dels detalls de la tarda, escollint les músiques, les paraules i fins i tot sumant-se als 400 m open; el fotògraf Toni Cabrera, plasmant darrere de l’objectiu totes les emocions viscudes; i l’equip de jutges i jutgesses, amb una professionalitat indiscutible, tothom amb un sentit de generositat inqüestionable.
Moltes gràcies a cadascuna de les persones que es van apropar a l’estadi del Congost aquest dissabte 5 d’abril i van formar part d’una jornada única d’atletisme.
